Càpsula 91. Nous temps, nous reptes (2)

/ juny 15, 2020/ 0 comments

Humanitzar allò que ha esdevingut virtual i remot. Sens dubte aquest és un dels desafiaments clau que ens ha plantejat l’ús de les xarxes durant i després d’aquesta situació de confinament, afectant la manera d’actuar en la majoria dels àmbits de la nostra vida.

Des de sempre, una de les màximes que procuro que emmarquin el desenvolupament de la meua tasca com a educador social digital és que el més important de les tecnologies són les persones.

Per això, la càpsula d’avui va dedicada a totes elles.

En l’àmbit laboral

Recentment, el Banc d’Espanya ha presentat un estudi que afirma que 60% de les ocupacions qualificades actuals es podrien adaptar al teletreball, realitzant-se des de qualsevol ubicació amb l’ajuda de la tecnologia. Som moltes les que durant aquests dies, hem experimentat aquesta modalitat de treball per primera vegada i involuntàriament hem anat deixant que el treball ocupi el centre de la nostra vida.

Hi ha manera d’aprofitar les oportunitats del treball remot, des de casa, procurar evitar la pèrdua del toc humà en totes aquestes tasques? La solució demana centrar-se en el present i procurar una bona gestió dels espais, les rutines i els horaris, que han de fonamentar la bona convivència familiar i la conciliació entre les nostres dimensions personals. Cosa no gens fàcil!

Dins del nostre reajustament a aquesta nova manera de fer, és especialment important cuidar les relacions i els contactes socials: apropar-nos a l’altre (ni que sigui virtualment), trobar moments per parlar, per compartir, per veure’ns les cares,… i vetllar per mantenir ben vius el sentit de l’humor, la motivació i la creativitat.

Tot plegat també suposa un gran repte per les empreses, a l’hora d’anar més enllà de la cultura del presencialisme; d’aprendre a organitzar equips de treball a distància i dirigir les tasques, mitjançant l’assoliment d’objectius; d’empatitzar en la situació personal de les treballadores; i com s’està sentint aquests darrers dies, participar amb les despeses de connexió.

En l’àmbit educatiu

En altres ocasions, ja t’he parlat de les boneses de la progressiva irrupció de les TIC a les aules i d’un major ús dels entorns virtuals d’aprenentatge que faciliten i enriqueixen els processos formatius, podent arribar a esdevenir espais de coconstrucció de coneixement.

Ja és sabut com la CoVid-19 ha sacsejat profundament el sistema educatiu actual, descol·locant les maneres de fer establertes, i fent evident la necessitat urgent d’una reflexió pedagògica, que promogui la continuïtat educativa, a través de la immersió digital, procurant encabir-hi també les emocions, sentiments i circumstàncies personals de l’alumnat, durant aquests temps excepcionals.

Això vol dir, que a més de procurar-los recursos (in)formatius, pràctics i comunicatius, cal vetllar per una bona tutorització, dotant-la d’humanitat, garantint l’acompanyament i el guiatge, estimulant la participació, la motivació i l’empatia, de cascuna d’elles.

Cal convertir aquests espais en lloc de trobada i d’interacció, facilitant el desenvolupament de les seues habilitats relacionals i les intel·ligències intrapersonals i interpersonals i la presa de consciència de situació social actual.

Queden molts camins per recórrer. Si tot va com sembla, ens retrobem a la Tercera Fase! Fins a la quinzena que ve i mentrestant a capsulestic.cat

 

Per saber-ne més

 

Share this Post

Leave a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*
*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.