A hores d’ara, hem integrat molts processos i pràctiques relacionats amb la tecnologia a la nostra vida quotidiana i els realitzem de manera natural, sense posar-hi massa esment. Per exemple, ens passegem pels prestatges de les botigues d’aplicacions amb l’esperança que hi sabrem trobar eines que satisfacin les nostres necessitats o ens encomanem als cercadors i a les xarxes socials, per poder trobar solucions o algú que es trobi en la mateixa situació, per tal d’intercanviar experiències, experteses i trobar suport.
Certament en pocs anys, i gràcies al procés d’empoderament de les eines digitals, hi recorren de manera més o menys automàtica, per trobar respostes als nostres problemes i a les nostres necessitats. Però això no sempre ha estat així de fàcil.
En la càpsula d’avui, vull parlar-te del cas d’en Ramon Torra Colom. A principis dels anys noranta li van diagnosticar diabetis mellitus. Va saber combinar els seus coneixements informàtics autodidactes, amb la curiositat i enginy innats, per obrir camí, allà on encara no n’hi havia.
Per una banda, va desenvolupar Glucosa Controls, una eina innovadora per al monitoratge i control del nivell de la glucosa, amb un sistema capaç de simular els efectes de les dosis diàries d’insulina. I a partir d’aquí, estimar els nivells i compondre i optimitzar les pautes d’aplicació de manera automàtica. Aquest programa, disponible a la xarxa, gratuïtament i abandonat des de fa uns anys, va esdevenir el precursor en l’àmbit de la vigilància i autocontrol de la diabetis, amb l’ajuda de la informàtica.
Així mateix, va crear una xarxa virtual de suport –la Red RC– amb persones malaltes i professionals mèdics d’arreu del món, amb les qui intercanviava controls de glucosa (que servien per afinar els resultats de l’eina informàtica que vindria a ser el que ara en diem Intel·ligència artificial), vivències i bones pràctiques per fer front a la malaltia. A través d’aquest projecte, també va donar conferències a hospitals, universitats i congressos especialitzats i va ser guardonat amb la Condecoració Hagedorn.
Aquest passat Nadal, en Ramon ha mort per culpa de la covid-19. La càpsula d’avui la dedico a la seua memòria i a la de totes les que ens han deixat per culpa d’aquesta pandèmia. També amb el reconeixement agraït a les persones -d’ahir i d’avui- que usen els seus talents per fer que la nostra vida sigui més fàcil i digna // capsulestic.cat