Ara si, Ara no. Ara si, ara no…. sembla que el TSJC troba gust a posar cullerada als processos democràtics que es convoquen al nostre país. Quan em poso a codificar aquesta càpsula, encara no s’ha acabat de decidir sobre la data definitiva de les eleccions al Parlament de Catalunya parlament2021.cat i ara per ara, està previst que avui (29 de gener) s’iniciï el període de campanya electoral.
Per això, em proposo dedicar aquest escrit i el d’aquí a quinze dies, a l’anomenada festa de la democràcia, en el nou context de l’era digital. Avui la cosa va sobre la campanya híbrida.
L’investigador anglès Andrew Chadwick andrewchadwick.com va ser el primer (2013) a teoritzar sobre aquest concepte d’adaptació digital de les estratègies electorals dels partits polítics, combinant l’ús dels mitjans tradicionals i els tecnològics, a través d’Internet i les xarxes socials.
Si bé durant la campanya de les eleccions generals espanyoles del 2008, els partits ja van incorporar l’ús de les TIC per captar l’atenció i fomentar la implicació ciutadana; no és fins a les generals del 2019 que s’ha constatat com han concentrat la seua acció a internet, amb els objectius d’aconseguir una major interacció amb l’electorat amb un cost més baix i l’ús de les dades digitals, l’anomenat Big Data o dades massives- per crear i adreçar campanyes personalitzades, a partir de les polítiques que interessen o afecten cada votant.
També hem pogut constatar que amb aquestes noves maneres de fer la nostra privacitat pot veure’s de nou afectada, amb l’augment d’spam electoral que fins ara arribava a les bústies postals, ara ha fet el salt a les xarxes socials, com ara WhatsApp (recordes l’enviament massiu d’SMS i les trucades telefòniques sense comptar amb el consentiment de les destinatàries que va fer un partit polític que comença i acaba per p) o l’elaboració de perfils ideològics, durant els períodes electorals, a partir del que publiques a les xarxes. I tot això, sota empara legal de l’article 58 bis, de la Ley de Protección de Datos y Garantía de los Derechos Digitales, aprovada el desembre del 2018.
Sorprenentment, no podem exercir el dret d’oposició a rebre aquesta propaganda a través de la missatgeria instantània o les xarxes socials, com ja podem fer amb la propaganda electoral postal bit.ly/OposicioPartits, ja que legalment no té consideració de comunicació comercial.
Aquests dies, també haurem de tenir especial cura de no caure en els paranys de la desinformació i els codis mediàtics esbiaixats que busquen alterar l’estat d’opinió i dirigir el nostre vot. Contra això caldrà recolzar-nos en el fact-checking o periodisme de dades i fets -com el que practica la bona gent de Maldita maldita.es i Newtral newtral.es-, esdevenir activistes socials digitals, combatent la (re)difusió d’aquells continguts que no hem sabut verificar.
Si ja hem vist la forta incidència de les xarxes socials en els processos electorals (per exemple als Estats Units, amb Trump i l’escàndol Cambridge Analytica, al Brasil, amb Bolsonaro, a Catalunya, amb els partits independentistes o a Espanya, amb Podem i la “nova” extrema dreta, de cuyo nombre no quiero acordarme) en el context actual d’alta incertesa social i sanitària, aquesta campanya segurament esdevindrà majoritàriament en entorns digitals. Et convido a seguir-ne parlant la quinzena vinent i a capsulestic.cat
Per saber-ne més
- Article Spam electoral, propaganda personalizada por WhatsApp con respaldo legal. (en castellà)
- Article Políticos y redes sociales: los reyes de la desinformación (en castellà)
- Article Así es el spam político que sufrirás en las próximas elecciones generales (en castellà)