Ja torna a ser un d’aquells Dies que tant de bo arribem a deixar de celebrar, però que mentrestant no aquest moment, s’encarreguen de desvetllar les nostres consciències. Aprofito aquesta càpsula TIC a Nova Tàrrega, per sumar-me a la crida de l’organització Reporters Sense Fronteres rsf-es.org i Amnistia Internacional es.amnesty.org, i parlar-te de la cibercensura.
Mentre moltes somniem i treballem per construir una xarxa única, gratuïta i accessible per a tothom i per fer d’internet un espai d’oportnunitats i d’intercanvi d’idees i informació, d’altres continuen castigant la ciberdisidència, amb la censura, repressió i la presó.
L’estat espanyol ja fa temps que té penjada l’etiqueta de país censor a les xarxes. I amb raó. Més encara, des de que el Congrés dels Diputats va aprovar l’aplicació del Reial Decret Digital 14/2019, coneguda com la Llei Mordassa Digital o el 155 digital, que recull una sèrie de mesures per reforçar la seguretat en matèria de telecomunicacions. O dit d’una altra manera menys políticament correcta, modifica l’ordenament jurídic validant que el govern pugui actuar de manera discrecional, monitorant i intervenint l’activitat digital de la ciutadania, posant en risc els seus drets i llibertats digitals.
Jugant les cartes de la por, l’emergència i la seguretat, s’autootorga les potestats d’assumir el control de les xarxes, les infraestructures i els serveis telemàtics i de restringir les opinions i les informacions que hi han publicades, saltant-se la tan aclamada separació entre el poder executiu i el judicial i el comodí de la constitucionalitat, que hauria de protegir les llibertats elementals contingudes en el seu primer capítol, i que en aquest cas, afecta a la garantia dels drets fonamentals a la llibertat d’empresa, de l’exercici de la llibertat d’expressió d’idees i d’opinions i de la difusió d’informació.
Segons les expertes, amb l’expressió “greus fets” pot prendre’s la «llibertat» de contenir l’ús de les xarxes i de les comunicacions, en situacions de protesta i crítica política.
Aquest nou règim de control, que s’estén a tots els entorns telemàtics, com ara les xarxes de telefonia, la web, la missatgeria, les xarxes socials… pot facilitar l’exercici de silenciament d’opinions i informacions divergents o molestes.
Casos recents com el projecte de la República Digital Catalana o les condemnes que converteixen l’humor negre, les cançons o la ironia en enaltiment de terrorisme: Valtónyc @valtonyc, Cassandra @kira_95, el col·lectiu La Insurgencia @La_Insurgencia o Pablo Hasél @PabloHasel, han animat de nou el debat sobre la desdibuixada línia entre la llibertat d’expressió i el discurs d’odi i els límits del control governamental i judicial de les xarxes. Més davant del paripé dels intents fracassats de derogació de la llei i l’actitud canviant i vergonyosa de la classe política.
Per tot això, ara més que mai, cal mantenir-nos en una actitud de lluita per tal de preservar de la llibertat d’opinió i d’expressió d’idees en àmbits digitals. Per això, et convido a fer sentir la teua veu i sumar-te a l’acció 5 años de mordazas ¡Basta! es.amnesty.org/actua/acciones/aniversario-mordaza-espana-jun17/
Parlant de justícia i de llibertats socials, vull dedicar l’últim paràgraf a fer homenatge a l’estimat Arcadi Oliveres, activista i lluitador incansable, greument malalt. Segurament ja saps que la seua família ha obert una pàgina web perquè tothom pugui fer-li arribar missatges de reconeixement i ànim. missatges.arcadioliveres.cat
Feliç llibertat i bona quinzena. capsulestic.cat