Fins al 29 d’octubre, a la Biblioteca Pública de Tàrrega – Germanes Güell, pots visitar l’exposició de divulgació històrica La Vaga de la Canadenca (1919-2019) que commemora el centenari (i escaig) de la mobilització obrera que va servir per aconseguir la reivindicació d’establir la jornada laboral de vuit hores i de passada, posa de relleu el paper que hi va jugar el tornabouenc Salvador Seguí.
Aquesta proposta cultural serveix per visibilitzar i reconèixer la tasca de l’activisme en la consecució i la preservació dels nostres drets socials i laborals. Per això, la càpsula d’avui va de drets digitals i de les qui els promouen.
El nou paradigma dels principis i llibertats en l’era digital i en el context de revolució tecnològica, ens urgeix a posar-nos a treballar per aconseguir marcs legals, ètics i operatius per avançar en els drets humans en entorns digitals.
Des de dalt
Precisament, la Carta catalana per als drets i les responsabilitats digitals bit.ly/DretsResponsabilitatsDigitals aprovada pel Parlament de Catalunya obre camí en aquesta direcció, proposant una sèrie de drets digitalitzats, estimulant el debat global i la formulació d’una sèrie de drets que actualment encara no estan emparats ni garantits per la llei.
L’organització del treball i l’impacte de les tecnologies digitals en les nostres vides, fa necessari formular una sèrie de nous drets, que han estat recollits en la proposta Futur del treball. bit.ly/FuturDelTreball: la governança algorítmica, la protecció i governança de les dades de caràcter personal i la privacitat davant la ciber-vigilància. Aquests completen els ja existents que han anat guanyant valor en aquest temps de pandèmia, com el dret a la capacitació digital, al teletreball i a la desconnexió digital.
El Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital de l’estat, va fer un moviment semblant, presentant la Carta de Drets Digitals bit.ly/CartadeDerechosDigitales. Un document amb clar-obscurs que dibuixa futures regulacions tecnològiques. Això ha aixecat crítiques, ja que implica la limitació d’algunes llibertats individuals -com ara la potestat de restringir l’accés a internet sense necessitat que ho dicti un jutge- i es posiciona a favor de l’statu quo.
Des de baix
A l’altra banda, trobem plataformes com la catalana Xnet x.net, formada per activistes que treballen en camps relacionats amb els drets digitals, la democràcia en xarxa, la llibertat d’expressió i informació, la protecció dels alertadors i la lluita contra la corrupció.
A escala europea, l’European Digital Rights edri.org teixeix comunitat entre ONG, activistes, especialistes i acadèmics que treballen per defensar i promoure els drets digitals i desafiar qui abusa del seu poder per manipular o controlar la ciutadania.
També mereix una menció la Coalició de Ciutats pels Drets Digitals citiesfordigitalrights.org una xarxa amb més de 50 ciutats a tot el món, entre les quals hi ha Barcelona, que avancen plegades en la presa de decisions en l’àmbit dels drets digitals i en promouen la seua defensa.
Per completar la llista de recursos, et recomano una visita al projecte Drets Digitals dretsdigitals.cat desenvolupat per l’activista Àlex Hinojo i la periodista Marina del Bas, que estiren els fils de la neutralitat, la seguretat, la privacitat, la transparència i la llibertat d’expressió com a principis irrenunciables del món digital.
Bones lluites i feliç quinzena. Mentrestant, em trobaràs a capsulestic.cat
Per saber-ne més
Cartes de Drets Digitals per garantir els drets i les llibertats, de l’AOC (llegir)