Aprofitant el recent episodi d’ocupació dels carrers de la ciutat i de les pantalles, perpetrat per emmascarats amb carotes icòniques com la de El juego del calamar, la de La casa de papel, la de Michael Myers, les de la Purga, la de Ghostface,… vull dedicar la càpsula TIC d’avui a la d’en Guy Fawkes.
Més encara, amb la coincidència del llançament d’aquest número de la Nova Tàrrega amb la celebració de Bonfire Night, una mena de Revetlla de Sant Joan a l’anglesa, em proposo parlar-te de qui s’amaga (o es protegeix) rere la màscara.
Una mica d’història
La memòria d’aquest revolucionari del segle XVII, que amb la seua colla van intentar destruir el Palau de Westminster de Londres, s’ha perpetuat.
Primer, gràcies a la influència de la novel·la gràfica V de Vendetta (1982) que ens presenta un heroi, que protegeix la seua identitat rere una màscara d’en Fawkes, i que empra els seus coneixements i habilitats per desvelar la veritat, encara que pugui resultar incòmoda.
Més tard, l’any 2016, amb l’adaptació de la història del misteriós personatge a la pantalla gran warnerbros.com/movies/v-vendetta, que el situa en un futur distòpic, encapçalant la revolució contra la tirania i l’opressió del govern anglès.
I més recentment, l’any 2018, queda fixat definitivament dins del nostre imaginari col·lectiu quan aquesta carota de somriure inquietant i perilla i bigotis afilats, tant característic, esdevé el rostre representatiu d’un grup de hacktivistes que actuen i protesten a través de les xarxes, convertint-se en un símbol de lluita contra els poders establers.
Llevant la careta a l’statu quo
Abans de continuar, m’agradaria destriar el col·lectiu hacker del de la ciberdelinqüència. El primer és curiós de mena i es pregunta el perquè de les coses. Per això, usa les seues experteses i coneixements per treballar amb passió per resoldre reptes, particularment en els àmbits de la seguretat i la informàtica, seguint els valors i criteris de l’ètica hacker. En canvi, el segon opera només amb voluntat criminal i per causar un dany.
Per tant, l’hacktivisme utilitza eines digitals amb finalitats socials o polítiques. Es signifiquen en àmbits com la democràcia en xarxa, d’un Internet lliure i neutral, de la lliure circulació de la cultura, el coneixement i la informació, de la lluita contra la corrupció i del dret de la ciutadania de saber, d’informar i estar d’informada. Tot això amb l’objectiu d’afavorit l’empoderament, la justícia i la transformació social.
A través de les seues operacions s’ha contribuït a destapar les males pràctiques d’entitats bancàries, institucions públiques i privades, règims totalitaris o pàgines de pornografia infantil. També participen en accions de protesta a favor de la llibertat d’expressió i de la independència d’Internet.
Aquest moviment actua de manera descentralitzada i desestructurada, estructurada en ruscs. Al nostre país, Anonymous Catalonia va posar-se en marxa arran de la repressió exercida per l’estat espanyol durant el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, encarregant-se d’informar les manifestants a través del seu canal a Telegram @TardorCalentaBOT, exposant als grups d’extrema dreta i hackejant al col·lectiu antiindependentista de Catalunya i a alguns partits polítics constitucionalistes i institucions espanyoles.
Potser caldria preguntar-nos per les veritables raons que fan que hagin d’emmascarar la seua identitat. Serà que la dissidència encara és perseguida i censurada? Tal vegada hi ha qui vol ‘protegir-nos’ d’una veritat incòmoda i per això silencia aquestes veus? Qui sap si algú que esbiaixa l’opinió pública -com passa amb tants altres col·lectius alternatius-, demonitzant i criminalitzant la cultura hacker?
Bona quinzena. Tot això, menys les respostes a aquestes preguntes a capsulestic.cat
Vols saber-ne saber-ne més
https://biblioweb.sindominio.net/telematica/historia-cultura-hacker.html