Noia cridant
Inici » Càpsula 123. No. No estàs sola!

Càpsula 123. No. No estàs sola!

  • by

El recent informe No és amor bit.ly/noesamor presentat per l’organització Save the Children savethechildren.es busca analitzar les situacions de violència de gènere entre infants i adolescents, a l’estat. El resultat és molt preocupant perquè posa de manifest com la majoria normalitza les ‘noves’ violències de gènere i fa seus els models, patrons i rols sexistes existents i que han heretat dels adults. També com les xarxes socials i els dispositius mòbils han esdevingut instruments de control i extorsió.

Per això, i ara que han començat les activitats de la campanya Digues prou, no estàs sola que fins al 28 de novembre es realitzen a la ciutat, dedico la càpsula a parlar-te de ciberviolències. El meu granet de sorra per contribuir a la seua visibilització i a la lluita per la seua erradicació.

Sèxting i Sexpreading

El sèxting és l’intercanvi de missatges contingut sexual a través de dispositius mòbils. De per si, aquesta pràctica no és dolenta ni perillosa, sempre que qui genera i comparteix el contingut ho faci de forma voluntària i lliure. No deixa de ser una manera d’experimentar i relacionar-se sexualment, en entorns digitals. A més, quan s’usa la càmera web per enregistrar vídeos passa a denominar-se sexcasting.

En qualsevol cas, cal assegurar-se que les aplicacions utilitzades garanteixen que les comunicacions es fan de manera segura i privada. També si permeten esborrar-ne el contingut enviat, evitar la seua redifusió o que se’n pugui fer captures de pantalla.

Amb tot, cal ser conscient que una vegada es comparteix quelcom, es deixa de tenir control sobre el seu abast i perdurabilitat. Pot ser tramès fora del cercle, sense el consentiment previ i explícit de les participants. Si es dóna aquest cas, passa a ser un delicte greu de vulneració de la intimitat, que rep el nom de sexpreading.

Sextorsió i pornovenjança

Més encara, aquesta situació pot degenerar en la sextorsió, això és quan s’exerceix xantatge o coacció, amenaçant amb la difusió d’aquestes fotografies o vídeos.

La malanomenada pornovenjança no deixa de ser una altra forma de violència de gènere que es produeix quan l’agressora distribueix imatges sexuals explícites sense el consentiment de la víctima, com a venjança davant una situació de ruptura, gelosia, infidelitat… que en cap cas pot justificar aquesta vulneració dels drets d’imatge i de privacitat, i una greu revelació de secrets.

Aleshores, què podem fer?

En cap cas podem normalitzar ni menystenir el risc i l’exposició de les dones a aquest tipus de delictes. Tampoc les conseqüències devastadores que pot tenir la viralització d’aquests continguts i l’escarni públic a la víctima. Com el que van patir Tiziana Cantone o Amanda Todd, que van acabar suïcidant-se.

1. En cas de rebre algun contingut d’aquests, denuncia-ho als Mossos d’Esquadra i les administradores de la xarxa social on està circulant.
2. Fes saber a la persona que t’ho ha enviat que no vols ser-ne partícip i demana-li que no t’enviïn res més, d’aquest estil. 

3. Després, esborra’l i en cap cas, no el comparteixis amb ningú.

I recorda. Si et trobes en qualsevol situació de violència, demana ajuda a la Línia d’atenció a les dones per telèfon 900 900 120 o per correu electrònic 900900120@gencat.cat. És un servei permanent, anònim i gratuït. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

four × 1 =

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.