Com a educador i dinamitzador social digital un dels àmbits que em (pre)ocupa més és la convivència, tant en entorns digitals com analògics. Per això, no deixa de sorprendre’m i inquietar-me quan em trobo amb algú amb un discurs que minimitza o justifica algunes de les noves formes,e ciberviolència que pateixen les dones i les nenes, responsabilitzant-les (culpabilitzant-les) del que els passa.
Considero que un primer pas per aconseguir un espai digital segur i lliure de violències, pot ser posar nom a les actituds d’abús i d’assetjament que s’hi produeixen. La Càpsula d’avui explora noves expressions de ciberviolència masclista.
Ciberassetjament
#CiberBullying / Assetjament que s’exerceix mitjançant plataformes i entorns digitals. És un comportament que es repeteix al llarg del temps i que busca intimidar, atemorir, enfadar, excloure o humiliar a les víctimes, mitjançant la difamació, el control, la usurpació de la identitat, la sostracció de credencials o la difusió de continguts vergonyosos o vexatoris.
Misogínia en línia
#GenderTrolling / Assetjament propi de la subcultura del troleig a internet. Qui l’exerceix busca fer la vida impossible a les dones i especialment a les dels col·lectius minoritzats i el col·lectiu feminista. Aquesta pràctica que s’emmarca en el discurs d’odi, és un delicte tipificat a l’article 510 del Codi Penal.
Ciberassetjament sexual
#OnlineGrooming / Assetjament que es produeix quan una persona adulta, a través de mitjans digitals, es fa passar per menor, adaptant el llenguatge a l’edat de la víctima, per tal de guanyar-se la seua confiança. Qui abusa, intenta aïllar-la, desprenent-la de la seva xarxa de suport (família, escola, amistats, etc.) i generant un ambient de secretisme i intimitat, que desemboca en una activitat sexual.
Dòxing
#Doxxing / Assetjament digital que consisteix en la cerca i la publicació d’informació privada o identificativa de la víctima a internet, normalment amb una intenció maliciosa.
🚨Trolls masclistes⚠️
— FeministesCBB (@feministescbb) March 13, 2022
Cap al #8Març va incrementar el #ciberassetjament i els discursos d’odi a les xarxes. Hem recollit més de 20 comentaris dirigits a les bibliotecàries de 9 @BibliotequesBCN, sempre a publicacions relacionades amb dones #SerBibliotecàriaÉs #Bcnantimasclista pic.twitter.com/mrEZksLZep
Sextorsió
#Sextortion / Extorsió digital que es perpetra quan s’amenaça a la víctima amb la difusió de material privat i sensible si no li proporciona imatges de naturalesa sexual, favors sexuals o diners.
Porno venjança
#Sexpreading / Ciberviolència masclista que es basa en la publicació d’imatges sexuals explícites a la xarxa, sense autorització de l’exparella, qui hi apareix. Com a represàlia i per tal d’humiliar la víctima o fer-li xantatge. Cal no confondre-ho amb el sèxting consentit, voluntari i sense submissió.
Happy slapping
Violència física, verbal o sexual, que és gravada i difosa a través de les xarxes socials, per tal que esdevingui viral i així, guanyar popularitat. Qui ho enregistra, encara que no participa directament en l’agressió, és doblement culpable: no només no intervé per evitar que passi, sinó que a més, ho captura i ho comparteix.
Coerció sexual
#CoerciveSexting / Violència digital en què l’agressora pressiona a la víctima perquè li enviï imatges íntimes o sexuals, o bé li envia contingut pornogràfic, sense el seu consentiment.
Quan l’ona es fa més gran.
Així, doncs, la ciberviolència de gènere és igual de real que la física, però s’agreuja, ja que la víctima no en pot fugir i els seus efectes perduren en el temps.
Espero haver contribuït a posar nom a aquestes violències digitals i a qui les practica. Els conceptes tractats en aquesta càpsula estan extrets del glossari de termes de la EIGE’s Gender Equality eige.europa.eu/thesaurus
Ara toca entre totes plantar cara a qualsevol expressió de violència i a qui les incorre. També escoltar, acompanyar i cuidar a les seues víctimes. Avui i cada dia de l’any.
Bona quinzena. capsulestic.cat
