Vedran Smailović tocant entre les runes de la Biblioteca Nacional de Sarajevo (1992). Autoria: Mikhail Evstafiev
Dilluns vinent, hom dedica el dia a posar en relleu l’important tasca que es fa des d’aquests espais. Aquesta proposta neix després que durant la Guerra de Bòsnia i Hercegovina, es bombardeja la Biblioteca Nacional de Sarajevo, amb la destrucció de la major part del seu fons, l’any 1992.
Podeu repassar tota la seua història fins a la recent reconstrucció a vijecnica.ba. Mereix una cop d’ull: malgrat que està escrita en croat, inclou una interessant línia de temps amb fotografies.
La càpsula d’avui va dedicada a aquests espais que vetllen el coneixement i que s’esforcen per democratitzar l’accés a la cultura escrita.
A casa nostra
A Catalunya, comptem amb una completa xarxa de biblioteques públiques [biblioteques.gencat.cat]
A més a més, recentment, s’ha ampliat el servei préstec de llibres, amb suport digital, a través de l’aplicació eBiblio. [catalunya.ebiblio.cat] | web, iOS i Android | gratuïta | PEGI 3 | en català.
Arreu del món (i de la xarxa)
A la BiblioGuia (biblioguia.es) hi trobaràs un exhaustiu directori de les biblioteques que hi ha arreu de l’estat espanyol, amb els seus horaris, la ubicació,…
Les biblioteques virtuals també busquen salvar els llibres i fer-los accessibles a través de la xarxa. Per exemple, a nivell hispà, la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes [cervantesvirtual.com] ofereix un important catàleg bibliogràfic. Igualment, la Unió Europea promou Europeana [europeana.eu] una biblioteca digital d’accés lliure, que ja emmagatzema més de 15 milions de llibres i d’altres continguts multimèdia. Una iniciativa semblant, a escala global, és la Biblioteca Digital Mundial [wdl.org/es] que pretén recollir el coneixement de les civilitzacions, sota l’empara de la Unesco.
Per acabar, et proposo Viquitexts -projecte germà de la Viquipèdia- [ca.wikisource.org] on hi trobaràs textos sota domini públic o amb llicència GFDL.