A finals del 2016, vaig començar a escriure aquesta càpsula aprofitant la tirada del neologisme postveritat, sobretot a partir de les Eleccions presidencials dels Estats Units i el Referèndum sobre la permanència del Regne Unit dins de la UE, arribant a ser escollida com a la paraula de l’any 2016 segons el Diccionari Oxford oxforddictionaries.com. Veient que tothom en parlava tant, vaig decidir guardar-la al congelador per evitar la sobresaturació dels pacients lectors d’aquest setmanari.
Ara, en escoltar a la senyora Sáenz de Santamaría provant de convèncer-nos que les violentes càrregues policials durant l’1-O no es van produir i en trobar-me el WhatsApp atapeït de missatges contradictoris que intenten condicionar-me sobre el color de les roses que he de regalar a “les meues dones” aquest proper Sant Jordi, m’ha fet pensar a servir-te-la -després d’un toc de microones- esperant que sigui del teu interès.
Compta fins a 10
Estudis recents (The Grim Conclusions of the Largest-Ever Study of Fake News bit.ly/MIT_fakenews) posen de manifest que els principals causants de la propagació de les notícies i les alarmes (hoaxs i fake news, en anglès) som les persones i no els bots, com diuen algunes. Segons els seus resultats sembla que tenim la batalla perduda: els rumors i les mentides tenen més recorregut i penetració que la veritat: la por, el disgust, la sorpresa, ens empenyen a escampar-los als quatre vents.
Fes la prova: Quants missatges has reenviat als teus cercles d’amistats/seguidors durant aquesta setmana? Eren de caràcter positiu o negatiu? Evitar contribuir a l’estat de desinformació és cosa de totes. Si no pots comprovar la veracitat i la procedència de la informació rebuda, no la compateixis!
Basant-te en el teu sentit comú -cal activar-lo prèviament- no t’ha de resultar difícil detectar-les i descartar-les.
«Al loro, que no os embauquen!»
Estiguem al cas. Una altra vegada, molts governs estan intentant aprofitar aquest pretext per desenvolupar un marc legal que segelli la difusió dels continguts que consideren falsos bit.ly/LleiVeracitatPP. El que vindria a ser una nova mesura de censura de la informació i una escapçada de les llibertats d’expressió i els drets digitals de les persones.
En lloc d’això, caldria promoure polítiques i espais que facilitin l’apoderament de la ciutadania, afavorint el desenvolupament d’una mirada crítica que els ajudi a avaluar la veracitat, la seguretat i la confiabilitat de la informació, aturant així l’efecte cascada. Sembla que la Comissió Europea hi està treballant.
Per sort, també som moltes les qui lluitem per guanyar la guerra contra la difusió de mentides i de notícies enganyoses a les xarxes: #StopBulos vost.es amb un nombrós equip de voluntaris digitals que les identifiquen, recullen i neutralitzen, Caza Hoax cazahoax.com fa el mateix, estudiant i desemmascarant els virals dubtosos i falsos (desaparegut a prinicipis del 2019), Salud sin Bulos saludsinbulos.com professionals de l’àmbit mèdic que combaten els falsos rumors sobre la salut a internet,..
Si et mous per Twitter o Facebook, i vols estar al dia sobre aquesta qüestió, val la pena seguir perfils específics dedicats a aquesta temàtica, com Maldito Bulo @malditobulo o El Caza Bulos @elcazabulos
Bona quinzena! Recorda que pots rellegir i compartir les anteriors càpsules a http://capsulesdetic.wordpress.com
Pingback: Informar-se (bé) – Navega +