Imbuïts per aquest ambient nostàlgic que es viu a les nostres viles i ciutats, amplificat pel retorn de l’esperada boira, ens predisposem a fer memòria i vivificar als qui ens han precedit o a filosofar sobre la caducitat de la vida i el ràpid passa el temps.
És temps per preguntar-nos si ho tenim tot lligat, ben lligat. Cal preveure que passarà amb tots els nostres béns digitals (els perfils a les xarxes socials, els correus electrònics, les fotos i els arxius emmagatzemats als núvols, els productes i serveis adquirits,…) quan ja no hi siguem i qui n’esdevindrà l’administradora.
Intentant donar resposta a aquesta qüestió, la Generalitat de Catalunya esdevé pionera en aprovar la proposta de Llei de voluntats digitals (2017) bit.ly/LleiVoluntatsDigitals. Regula la vida digital de les persones mortes i facilitar a les famílies, la gestió del seu llegat digital, a través del Registre de voluntats digitals.
Aquest registre, mantingut pel Departament de Justícia @justiciacat, facilitarà la designació telemàtica de l’hereu digital, si es disposa de signatura electrònica. Davant dels prestadors de serveis, la inscripció tindrà el mateix valor que el testament, sense necessitat d’haver de passar per davant d’un notari. Malauradament el Tribunal Constitucional manté suspesos alguns articles d’aquesta Llei, impedint la seua posada en marxa.
Actualment, poques companyies digitals ofereixen l’opció d’estipular una legatària. En la gran majoria dels casos, cada casa té una política pròpia que explica el procediment a seguir per demostrar la relació amb la persona difunta i així aconseguir retirada de la informació.
La seua política de comptes inactius indica que al cap de sis mesos de no iniciar la sessió ni publicar cap piulada, el compte s’elimini de manera permanent. Qualsevol familiar pot comunicar el decés de la usuària, sol·licitant la desactivació a help.twitter.com/forms/privacy. L’empresa recorda que en cap cas, donarà accés a comptes de tercers.
Des de myaccount.google.com/u/0/inactive hom pot definir la supressió automàtica de les dades del compte al cap de 3, 6, 9 o 12 mesos d’activitat. També es pot establir un contacte de confiança, que després d’aquest període, rebrà una còpia de tota la informació que hi ha emmagatzemada.
Entrant a facebook.com/settings?tab=account es pot designar l’amistat encarregada de gestionar el llegat, convertint el perfil personal en un perfil commemoratiu -a tall de memorial, on les amistats podran seguir compartint records- o descarregant tots els continguts que hi va publicar i eliminant el compte de manera definitiva.
En cas que la usuària hagi mort sense definir-lo, les familiars poden sol·licitar-ho des d’aquest enllaç facebook.com/help/contact/228813257197480
Es pot reportar la defunció -aportant documentació que permeti validar-ho des de help.instagram.com/contact/452224988254813 convertint-la en un compte commemoratiu -el contingut ja no es pot modificar ni hi pot haver noves interaccions- o l’eliminació dels continguts.
Encara queda molt per fer
La nostra identitat digital cada cop és més complexa, contenint més dades sobre nosaltres i anem deixant rastres per arreu. Per això, la preocupació més gran que es planteja és que quedarà de nosaltres a les xarxes quan no hi siguem i la necessitat d’establir mecanismes que facilitin l’exercitament del dret a l’oblit digital.
Per acabar, una vegada més, et proposo (re)descobrir la sèrie Black Mirror. En aquest cas, el capítol Ahora mismo vuelvo que explora com la tecnologia pot arribar a oferir-nos noves respostes per afrontar el dol, combinant la intel·ligència digital i la petjada digital, que ens sobreviu.
Bona quinzena! Recorda que pots recuperar totes les càpsules, plantejar dubtes i fer-nos propostes al bloc capsulestic.cat