Encara que les institucions que regeixen el nostre món s’hagin posat d’acord per dedicar el dia d’avui a celebrar la bellesa de la vida animal en totes les seves formes worldanimalday.org.uk, la càpsula d’avui ve carregada amb les emocions de l’1-O i les imatges vives del rastre devastador que va deixar el pas d’una espècie invasora i agressiva, pels carrers i les viles de casa nostra. Mogut per la ràbia en veure que fa pocs dies hi tornaven de nou, trasbalsant violentament la pau del niu de les detingudes23s.cat i que encara els quedava orgull suficient per difondre i viralitzat els vídeos de la seua ‘gesta’.
La primera parada d’aquest viatge és la Viquipèdia, un dels llocs més visitats a la xarxa i que molts referenciem a l’hora d’explicar-nos. Vull proposant-te fer-hi un petit experiment: entra a l’edició catalana, a l’entrada referent al Referèndum sobre la independència de Catalunya. Després, amb l’ajuda del menú lateral, vés a l’espanyola i fes l’exercici de contrastar la informació que s’hi ofereix. Marca i compta les diferències en les expressions i el llenguatge emprats. A què creus que són degudes? Si ara saltes a l’edició en anglès, veuràs com et rep un avís que t’alerta de la no neutralitat del contingut i que evidencia el conflicte existent entre les tribus de viquipedistes.
Les xarxes han esdevingut el nou camp de batalla, on totes les parts pretenem difondre el nostre discurs, i massa vegades fer-lo prevaldre per sobre del dels altres. I la Wikipedia no se n’escapa, d’això. Malgrat que la comunitat lingüística catalana és de les més actives i que ocupa el segon lloc dins el rànquing de les Wikipedias, segons l’indicador de qualitat dels seus continguts (un 99,94 sobre 100); alguns membres de la comunitat veïna (i germana) s’entesten a espanyolitzar termes catalans -com San Quirico de Tarrasa o San Vicente dels Horts- o restringeixen continguts per raons ideològiques o tergiversen el discurs de la informació que s’hi ofereix.
Si mirem amunt, l’exercici de violència digital perpetrat per part l’estat de l’estat espanyol, provant de silenciar, censurar i sabotejar l’anunci del referèndum de l’1-O a les xarxes, queda palès en els resultats de l’informe presentat per l’Open Observatory of Network Interference ooni.torproject.org/ca/post/internet-censorship-catalonia-independence-referendum que exposa les diferents tècniques de bloqueig de continguts utilitzades contra els webs catalans.
Aquesta etapa de la Història Digital de Catalunya, marcada per la repressió i la resistència a les xarxes i que ha estat anomenada per Julian Assange com la Primera Guerra Mundial a Internet, queda ben explicada al documental Hackers 1-O ccma.cat/tv3/alacarta/30-minuts/hackers-1-o/video/5770892
Això no és el final de res. El passat mes de març, es publicava al BOE l’última reforma de la llei de propietat intel·lectual, aprovada per unanimitat pel Congrés: Ara ja permet el tancament de webs sense necessitat d’autorització judicial, en el cas que incompleixin reiteradament la llei. Una manera de deixar-ho tot lligat i ben lligat.
Mentrestant, també hem vist nàixer alguns projectes que intenten recollir i preservar la memòria història local de tot el que es va esdevenir durant aquella jornada. És el cas de CatMemoria.cat que s’encarrega de preservar testimonis multimèdia geolocalitzats, d’arreu de Catalunya.
Ben segur que totes aquestes situacions, han contribuït a fer que el Govern de la Generalitat hagi pres la iniciativa per a la redacció innovadora de la Carta catalana per als drets i les responsabilitats digitals, que pretén apoderar la ciutadania en el context de l’era digital. Un document que entre altres punts, recull nous models de governança basats amb internet, la salvaguarda de la llibertat d’expressió, d’informació i així com de la resta dels drets digitals. Si el Tribunal Constitucional no diu el contrari, és clar. De moment, encara ets a temps de participar-hi i implicar-t’hi des del web participa.gencat.cat/processes/dretsiresponsabilitatsdigitals
Ja veus que la tecnologia ho abasta tot, també la política. Confio que no t’hagi embafat ni molestat gaire. També espero que els animals em perdonin per fer-los servir d’excusa i d’enllaç amb la temàtica d’avui. Prometo dedicar-los-hi una càpsula sencera i com déu mana. Amb el convenciment de què ells, a diferència dels altres, segur que mai ho farien. Bona quinzena!